Alexandra Moreno

2011-04-12T22:03:00.000+02:00

Potser alguns diuen i diran...

2010-11-02T23:53:00.000+01:00

Els socialistes d’antany treballaven per una causa que tenien molt clara, la lluita de classes. Avui dia, pràcticament ningú es defineix com a proletari, i inclús hi ha qui s’atreveix a aventurar que no hi ha diferències entre esquerres i dretes, i que l’únic veritablement tangible que tenim és una crisi financera mundial diluïda entre debats identitaris.

I és que si penséssim realment que aquesta crisi que estem patint és només deguda a la desregularització dels mercats principalment i no a l’enorme polarització i concentració de les rentes existents al nostre país, com també succeeix a Portugal, Grècia o Irlanda, potser inclús ens ho podríem arribar a creure.

De manera que tot i que ja ningú gosi parlar de diferències de classes, sembla ser que els rics del nostre país ara són més rics, i el conjunt de la majoria de la població no té suficient capacitat adquisitiva per si mateixa, per a poder reactivar l’economia.

Sota el meu parer, la solució a aquesta situació és ben fàcil de veure, però molt difícil d’aplicar, especialment si tenim en compte la gran influència que exerceix el poder econòmic a la nostra societat, ja que estaríem parlant d’un augment de la despesa pública i de la recuperació d’una veritable progressivitat fiscal. Solució, que en conseqüència només pot venir de la mà d’un govern progressista tot i que potser el camí sigui més tortuós i llarg del que ens agradaria.

Però de totes maneres l’esquerra s’ha equivocat, i ho a fet permetent que la part conservadora del ventall polític, en el nostre cas tant la dreta espanyola com la catalana, traslladés el focus central del debat d’actualitat entorn el tema Nacional, obviant tot allò que afecta directament la qualitat de vida de les classes populars tant de Catalunya com d’Espanya, excepte quan calia fer referència a la complicada situació econòmica general per mirar de desestabilitzar governs o promoure polítiques liberals.

I no és que el tema identitari sigui menyspreable, ni molt menys, però desgraciadament sembla ser que l’amor que es professa cap a un país es mesura en funció de la mida d’una bandera espanyola, una senyera o una estelada, oblidant-se dels temes socials, de les problemàtiques dels ciutadans i ciutadanes.

Així que molt probablement una bona part de la població catalana ignori que en totes les àrees com salut, educació, serveis socials, serveis domiciliaris, escoles bressol, en resum, la despesa pública que garanteix l’estat del benestar, ha crescut molt més en els anys del tripartit, encapçalat pels socialistes, que durant els set darrers anys de CIU. Però d’això com abans feia referència no se’n parla, i potser per això tenim els pronòstics que tenim.

Potser també alguns diuen i diran que segons quines lluites són anacronismes propis de nostàlgics, amb la intenció d’amagar interessos i egoismes, desvirtuant accions que comencen per portar terminologies al desús. No permetem que cap agosarat ens convenci de que ja no té sentit o de que existeix causa més honesta que la de continuar treballant per la justícia social, perquè tothom tingui l’oportunitat de ser feliç.

Nova edició de l'Escola de Formació de la JSC Vallès Occidental

2010-10-29T13:23:00.004+02:00

Des de la Joventut Socialista del Vallès Occidental estem preparant l'escola de formació d'enguany. T'hi esperem!

Vivim en un moment complicat d’apatia i desafecció vers la política on el socialisme haurà de fer front a les urnes.

Tenint en compte aquesta conjuntura, volem comptar amb tu el cap de setmana del 6 i 7 de Novembre, a la nostra Escola de Formació de la JSC Vallès Occidental “Tretze Roses”, per a que participis i gaudeixis d’un espai que esperem sigui de debat, reflexió i convivència.

No hi pots faltar!

JSC Vallès Occidental

Trobaràs el programa de l'escola al següent link: http://www.scribd.com/doc/40313570/Escola-Tretze-Roses-2010

Qualsevol crisi genera canvi

2010-08-01T22:01:00.005+02:00

Vivim en un moment de la història en el que la devaluació de la política està a l’ordre del dia. I és que és estranya la jornada que no ve acompanyada del continu descrèdit del que els líders polítics són protagonistes, ajudats gairebé sempre pels mitjans de comunicació, així com també és estranya aquella, en la que no es parla d’algun cas de corrupció. A més, hem de sumar-hi el fet de que la situació de crisi social i econòmica, ha estat el detonant final per acabar de fomentar actituds d’apatia i passotisme entre la ciutadania

Molts, probablement, dirien que el sistema democràtic actual ha tocat fons o això els hi agradaria i des de la ombra fomenten que s’acabi desvirtuant per complert. Però el que sí que sembla ser, o sinó hauria de ser així, és que s’ha posat de manifest que és necessari establir noves regles del joc per acabar amb la dinàmica vigent. La qual s’instaurà, per la imposició de la llei de la selva, la llei del més fort, on portant l’economia de mercat a l’extrem, acabà per convertir-se en l’únic veritable eix vertebrador de la nostra societat.

Tot i que és el moment de construir els fonaments del que hauran de ser les nostres noves pautes de convivència si volem sortir de l’espiral en la que estem submergits, per desgràcia ara, també són necessàries algunes mesures, probablement eventuals, que com a socialistes de vegades ens costen digerir i que calen ser molt bé explicades, a fi de no abocar a l’abisme el nostre Estat del benestar. Mesures, que no han de tenir en conseqüència altre finalitat que la perpetuació de la cobertura social sigui possible.

Probablement d’altra banda, el conjunt de components que conformen la situació actual, han fet que molts ens replantegem fins hi tot, l’essència del model de societat que volem, recurrent a aquella famosa pregunta “D’on venim i a on volem anar?”. I és que diuen que qualsevol crisi genera canvi, així que què millor forma d’afrontar-la que plantejant-la com a una nova oportunitat de millora, rebutjant doncs, tot allò que fomenta la injustícia social. Els joves socialistes no desistim en la idea de construir un marc de societat en el que tothom pugui sentir-se agust, on els principis de solidaritat, justícia i tolerància siguin actius en la convivència. Un model federal i plural on l’administració sigui el més propera possible al ciutadà, com defensa i promou el nostre Estatut. Un model basat en l’home i la dona, en les seves necessitats i aspiracions. Crec també en la necessitat d’establir un pacte social on es fomentin actituds que dignifiquin i tornin a donar sentit a l’exercici polític, posicionant-lo com a via indispensable per respondre a les demandes de la ciutadania i per tant, pel bon funcionament de la nostra societat.

És per això que és necessària la implicació explícita del jovent, ja que si creiem realment que s’han de portar a terme canvis estructurals de forma progressiva, però constant, la societat s’haurà de valer de ments despertes, de joves crítics i amb ganes de canviar el món.

Manifest de la JSC Vallès Occidental per a la commemoració de la Segona República Espanyola

2010-04-14T07:07:00.003+02:00

Des de la Joventut Socialista del Vallès Occidental, volem aprofitar avui 14 d’Abril, 79è aniversari de la proclamació de la II República Espanyola, per recordar i reivindicar els valors republicans, especialment en moments com els que estem vivint, on la desafecció i el passotisme sacsegen la nostra societat.

I és que creiem, que no podem permetre’ns obviar, ni oblidar, que una llarga dictadura de 40 anys, s’encarregà d’enfosquir el període de la nostre història, que probablement, ha tingut més intenció de protegir els drets i llibertats individuals i socials dels ciutadans, de forma articulada.

Va ser amb l’aprovació de la Constitució de 1931, quan s’incorporaren i reafirmaren com a elements essencials de l’ordenament jurídic estatal, el principi d’igualtat dels espanyols enfront la llei, el sufragi universal, també femení, o el principi de la laïcitat, advocant per l’eliminació de la religió de la vida política. També, s’aprovà en aquesta Carta Magna, el principi d’elecció i mobilitat de tots els càrrecs públics, inclòs el Cap de L’Estat i es reconegué el matrimoni civil i el divorci. Però sobretot, de la mà de la Segona República, vingué la ratificació de la residència del poder de fer lleis al mateix poble, a través d’un òrgan unicameral que va rebre el nom de Corts o Congrés dels Diputats, on aquests, eren nomenats en Eleccions Generals per tots els ciutadans i ciutadanes. D’aquesta manera va ser com per fi, vam puguer parlar de la població espanyola, com a lliure i sobirana.

Els joves socialistes també volem aprofitar la ben entesa d’aquesta celebració, per condemnar el cop d’Estat Feixista que privà als espanyols d’escollir el seu esdevenir, així com tampoc volem deixar de manifestar el nostre desacord amb les últimes actuacions del poder judicial que està impedint que es duguin a terme les investigacions oportunes sobre els genocidis comesos i fins el moment impunes, pel bàndol insurgent que sortí victoriós de la Guerra Civil espanyola.

D’altre banda, tampoc volem perdre l’oportunitat, de reivindicar el nostre model d’Estat, en la que tots i totes puguem conviure en igualtat d’oportunitats. Model, curiosament proper al que un dia el poble va decidir, tot just abans de ser privat de les seves llibertats. Model, que no és altre que el d’una República Federal.

Vallès Occidental, 14 d’Abril del 2010

SALUT, I SOCIALISME!

2010-04-07T07:47:00.003+02:00

MANIFEST DE LA JSC VALLÈS OCCIDENTAL AMB MOTIU DEL DIA INTERNACIONAL DE LA SALUT.

Amb motiu del Dia Internacional de la Salut, des de la JSC Vallès Occidental, volem aprofitar aquesta celebració per reivindicar el dret del jovent a gaudir d’una vida saludable.

Si interpretem el concepte de la salut com l’estat de complert benestar físic, mental, social i amb harmonia amb el medi ambient, i no només amb l’absència d’infeccions o malalties, l’entendrem doncs, com a requisit ineludible perquè qualsevol persona pugui portar a terme lliurament el seu projecte de vida.

Ja des de temps de l’antiga Grècia, Plató, remarcava que la bona educació és la que estava orientada cap a la millora de la ment juntament amb el cos, reconeixent d’alguna manera que la salut corporal condueix a un bon estat mental, i la salut mental al bon estat corporal. Afirmació, que continuaren mantenint els romans amb el seu “Mens sana in corpore sano”.

La salut per tant, comporta l’assoliment de l’estat del benestar emocional i psicològic en el qual un individu pot utilitzar les seves capacitats cognitives i emocionals, funcionar en societat i resoldre les demandes ordinàries de la vida diària.

És per això, que creiem que tots ens hem de prendre molt seriosament els nostres hàbits de vida. Des de la JSC advoquem doncs per un jovent que mantingui una nutrició equilibrada, eviti el consum de substàncies perjudicials per l’organisme, com el tabac, l’alcohol i altres estimulants, tingui dret al descans, així com gaudeixi d’una vida sexual segura.

Perquè només amb salut física i mental tindrem la possibilitat d’actuar amb total llibertat.

Vallès Occidental, 7 d’Abril del 2010

DIGUES LA TEVA!

2010-02-23T16:33:00.004+01:00

Des de la Joventut Socialista de Catalunya (JSC) tenim molt clar quin és el paper que volem jugar.

D’una banda, tenim la convicció de que com a joves avui és el nostre moment, perquè és ara i no més endavant, quan la gent jove té l’oportunitat d’establir els fonaments de la societat en la que ens agradarà viure demà.

És per això, que cal ser molt crític amb tothom que no hagi entès, que com a ciutadans de ple dret, tenim com a deure aprofitar l’oportunitat de participar en la construcció d’un món de tots i totes i per a tots i totes.

A la vegada, a la JSC, també sabem amb claredat, quin és el model social que volem assolir i pel que creiem que val la pena lluitar, que no és altre que aquell compendi de reptes que conformen la nostra carta de valors. I és que estem convençuts, i creiem que la història ho recolza així, que només a través del socialisme assolit pel camí democràtic, aconseguirem tenir una societat justa, solidaria, tolerant i respectuosa, on tothom tingui l’oportunitat de desenvolupar el seu projecte de vida, on tothom tingui l’oportunitat d’ésser feliç.

Pot semblar difícil defensar un projecte, quan la situació del moment resulta complicada per a moltes persones i quan a més, se suposa que és gent que defensa els mateixos ideals que tu, la que es troba al capdavant del govern. Però és precisament en moments com aquests, en els que no ens podem permetre ser hipòcrites ni curts de mira. Hem de ser conscients ara més que mai, de què no han estat precisament les maneres de fer dels governs socialistes les que ens han portat cap a la situació de crisis (no només econòmica, sinó també de valors) en la qual ens trobem, sinó el discurs de la dreta d’aquest país, que només ha respectat i propugnat aquelles regles del joc que afavoreixen com sempre a les butxaques d’alguns, enganyant al personal amb aquells bocins que els hi sobrava. Perquè no podem oblidar que uns pocs s’han enriquit i molt, fins a arribar a aquesta situació, mentre que les conseqüències en canvi les paguem entre tots, entre els ciutadans i ciutadanes del carrer. És per això, que és d’agrair al poble català, que no hagués deixat a les passades eleccions el poder en mans de la dreta, que sense lloc a dubte, hagués procurat fer-nos sortir del pou en el que per la seva ambició sense mesura ens ha ficat, retallant, com sempre, els drets socials, els drets dels treballadors. No podem tornar a permetre que hi hagi de nou bonança econòmica per alguns i retrocés en conquestes socials per la resta. No podem permetre’ns que continuï instaurat un model capitalista injust, alhora que inestable. Volem una societat moderna i de progrés en la que tothom tingui cabuda.

Aquestes, com he dit, són les nostres conviccions, les nostres idees, part de les vies que creiem oportunes travessar i d’altres errors ,que caldria vigilar de no repetir ,en un moment de canvi com el que vivim, on les formules de l’egoisme vigents en l’actualitat fins ara, no ens han servit en la construcció d’un món millor. Però també volem conèixer les problemàtiques, inquietuds i propostes de més joves, volem sentir la teva veu. És per això, que els joves socialistes del Vallès Occidental engeguem una campanya per escoltar-te, perquè creiem en la necessitat de que d’una vegada per totes se senti la veu del jovent. Perquè estem segurs de que tens molt a dir, però sobretot perquè volem ser el veritable reflex i l’altaveu de tots els nois i noies que creuen en la millora de la nostra societat per a poder conviure. Perquè com a socialistes tenim l’obligació i la voluntat de treballar per donar solució a les veritables problemàtiques de la gent. Així que des de la JSC t’estarem esperant . Apropa’t, participa, DIGUES LA TEVA!

Del 1 al 7 de Març la JSC hi serem a diferents punts de tota la comarca per escoltar les teves propostes per la millora de la societat. Així que apropa’t, participa, DIGUES LA TEVA!

NOTA DE PREMSA:LA JSC DÓNA SUPORT A LA CANDIDATURA DE BARCELONA 2022

2010-01-15T12:47:00.011+01:00

Ahir l’Alcalde Jordi Hereu va fer pública la candidatura Barcelona- Pirineus per acollir els Jocs d’Hivern de l’any 2022.

Des de la JSC, donem ple suport a la candidatura que pot fer que els Jocs Olímpics tornin a la capital de Catalunya, rememorant els que van ser els qualificats com a millors Jocs de la història.

Si els Jocs de l’any 92 varen fer que la capital catalana s’obrís al mediterrani, la nova candidatura pot suposar una oportunitat d’or per a que el Pirineu Català formi part del mapa de l’esquí internacional. La marca Barcelona, reconeguda en el moviment olímpic, és un factor positiu que pot ajudar a guanyar la candidatura.

La iniciativa de l'equip municipal reivindica la projecció internacional de Barcelona i a més suposa una clara aposta per la difusió dels valors del diàleg, la justícia i la pau, característics del moviment olímpic. Per a l'èxit de la candidatura ajudarà el fet que la ciutat ha demostrat estar preparada per acollir un esdeveniment d’aquest tipus, i els seus ciutadans i ciutadanes, exemplars del que significa el voluntarisme i la il·lusió per viure uns Jocs Olímpics.

Demanar la renúncia a aquesta candidatura, com ha fet alguna organització política juvenil, és renunciar al futur, a la il·lusió i al progrés de Catalunya, al mateix temps que comporta un atac el projecte col·lectiu d'una ciutat com Barcelona. Precisament, la candidatura presentada suposa no tan sols un projecte de ciutat, sinó també un projecte de país.

Nota de premsa de la Joventut Socialista de Catalunya

DIA INTERNACIONAL DEL NEN

2009-11-20T10:40:00.002+01:00

Aquest vídeo pretén denunciar tots aquells casos en els que nens i joves es veuen involucrats en conflictes bèl·lics. Per una infantesa i una adolescència lliure de violència.

2009-11-20T10:38:00.000+01:00

Comunicat de la JSC Vallès Occidental rere els esdeveniments succeïts a la UAB

2009-11-06T00:05:00.006+01:00

Ahir dia 5 de Novembre va ser un dia trist pels joves, per a la democràcia i per a la llibertat d’expressió. Quan membres de la JSC del Vallès Occidental ens disposàvem a repartir revistes propagandístiques de la nostra organització a la Universitat Autònoma de Barcelona, espai que molts considerem, un temple de saviesa i tolerància, un grup d’individus ens ha assetjat, tant física com verbalment, impedint-nos l’exercici de llibertat que estàvem duent a terme.

Es per això i en vista dels esdeveniments que s’estan desenvolupant durant els últims temps, que des de la Joventut Socialista de Catalunya del Vallès Occidental, denunciem l’actual situació de monopoli i totalitarisme existent a la UAB, on una minoria radical antisistema, pretén imposar la seva ideologia, ofegant amb actuacions, intolerants i repressores, com la d’ahir, qualsevol tipus de discrepància. Fet que aconsegueixen advocant cínicament en favor del seu dret a la llibertat, per negar a tot aquell que no combregui amb la seva ideologia, qualsevol possibilitat de fer activisme polític a la nostra Universitat pública.

En conseqüència, volem fer una crida als estudiants que es veuen constantment coartats o coaccionats per les actuacions d’aquest col·lectiu, a lluitar contra qualsevol actitud de caire dictatorial o repressor.

La Universitat deu ser la millor factoria d’idees, i el major centre de llibertat i respecte perquè sigui quina sigui la camisa que duguin els que vulguin imposar el que ells defensen, s’adonin que això del pensament únic al centre de la saviesa ni hi va cabre ni hi cabrà mai.

6 de Novembre del 2009

JSC Vallès Occidental

Escola de Formació JSC Vallès Occidental "Tretze Roses 2009"

2009-10-27T22:30:00.004+01:00

Aquest cap de setmana ha tingut lloc l’Escola de Formació de la JSC Vallès Occidental, “Tretze Roses 2009”. Sense lloc a dubte, han estat dos dies de debat, reflexió i convivència, que molts guardarem a la nostre memòria i perquè no dir-ho, en els nostres cors.

Des de la JSC Vallès Occidental, continuem apostant per la formació de joves amb la voluntat i capacitat d’incidir en la construcció d’una societat millor. Perquè no podem obviar que la societat de demà es construeix posant pedres que garanteixin la seva fermesa, en la societat del present.

Espero doncs que ens retrobem a la propera Escola de Formació de la JSC de la comarca, tot recordant-vos que l’Escola “Tretze Roses 2009” no hauria estat possible, ni hauria tingut sentit, sense tots aquells que hi vau poder participar.

Jove tu decideixes!

2009-10-05T20:41:00.005+02:00

La Joventut Socialista de Catalunya (JSC) és l’organització política juvenil formada per joves que creiem en la igualtat, la democràcia i la justícia social, i que en conseqüència treballem, per aconseguir, un món més just en el que tothom tingui l’oportunitat de dur a terme el seu projecte de vida.

Vivim en un moment complicat, on ha quedat palès que el model capitalista vigent fins al moment, no només ha estat un obstacle per aconseguir una organització més justa de la societat, sinó que ha resultat ser un fracàs.

Els i les joves estem farts de sentir a dir que som el futur, fet que possiblement sigui veritat. Però hem de tenir clar que no podem passar per alt, ni molt menys deixar-nos enganyar, obviant que l’edifici de la societat de l’endemà, es construeix posant pedres que garanteixin la seva fermesa, en la societat del present.

És per això que ara més que mai, quan els esdeveniments ens han donat la raó, els i les joves, que tenim a les nostres mans la construcció de la societat que esdevindrà, tenim l’obligació de reivindicar un nou model de sistema, perquè sigui instaurat en un futur proper, on els drets de les persones siguin la principal prioritat.

La nostra lluita serà constant, ja que no tenim un altre objectiu que el d’assolir un món millor en el que poder conviure. Per aquesta raó, creiem en la necessitat de fer quant ens sigui possible per aconseguir una societat més justa, solidaria i tolerant, on la igualtat, basada en el respecte entre els seus membres, sigui el principal pilar.

Hem de ser conscients de que no serà una tasca fàcil, però també hem de saber que no ens podem deixar emportar pel passotisme o ancorar-nos en l’ immobilisme, per por a la frustració. Diuen que no existeix pitjor derrota que la d’aquella batalla que es dóna per perduda abans de ser començada.

Són moltes les coses que encara resten i han de ser canviades, si més no, hem de tenir la possibilitat de rebre una formació, pública, laica i de qualitat, hem de poder accedir a un treball digne i estable, al igual que tots els i les joves del nostre país hem de tenir l’oportunitat d’emancipar-nos. Per això la nostra societat necessita de joves que participin activament, d’una ciutadania madura que no només vegi la possibilitat de incidir en les decisions d’un govern mitjançant el dret a vot, sinó que vegi aquest, com un deure ineludible.

La veritat és que d’altre banda, estem vivint un moment de canvis i renovació a la nostre organització, fet que només és símptoma de l’estat de bona salut de la Joventut Socialista a la nostre comarca. El relleu polític que s’està portant a terme, denota que el projecte socialista continua il·lusionant als i les joves que tenen l’esperança i la voluntat de construir una societat millor, però també és cert que aquest ha de ser un projecte col·lectiu del qual quantes més persones hi prenguin partit més possibilitats d’èxit tindrà. No només pel que aquella mítica frase de “la unió fa la força” comporta, sinó perquè quants més hi siguem partícips, sense lloc a dubte, el nostre projecte serà més enriquidor,recollirà més sensibilitats, i en conseqüència serà un projecte de tots i per tots.

Per tot això, volem comptar amb tu, perquè només tu pots fer ús del teu poder de decisió, perquè del que avui decidim dependrà el futur de les generacions esdevenidores.

Jove tu decideixes!

-Artícle de la revista HJS Horitzó Jove Socialista nº1- Alexandra Moreno Pardo

JOVE, TU DEICIDEIXES!

2009-10-03T09:37:00.001+02:00

M'AGRADA PENSAR QUE...

2009-08-05T19:21:00.009+02:00

El 3 d’Agost de 1939, 56 joves membres de las Juventudes Socialistas Unificadas, van ser acusats davant un Tribunal Militar de reorganitzar les JSU i el PCE per a cometre actes delictius contra “ el orden social y jurídico de la nueva España” i condemnats per “adhesión a la rebelión” a pena de mort.

En conseqüència la matinada del 5 d’Agost de 1939, al costat de la tàpia del cementiri de l’Almudena de Madrid, afusellaven 43 homes i 13 dones conegudes com les tretze roses.

M’agrada pensar que aquesta classe de fets esgarrifants, ens ajuden a recordar que no sempre ha estat fàcil, ni ho és encara per molta gent, dir allò que es pensa, es creu o es vol, especialment quan el fet d’opinar posa en risc la teva vida i la dels qui estimes.

M’agrada pensar que aquesta classe d’errors, comesos en una història lamentablement massa recent, ens ajuda a entendre que la lluita d’aquelles persones, sabedores de que acceptant-la es jugaven la vida, deixarà de tenir sentit en el moment en el que ,nosaltres , els que trepitgem ara per ara aquest món, renunciem a ser lliures i a fer tot el que ens sigui possible per millorar la nostra realitat.

VIDA

2009-06-20T22:43:00.005+02:00

Yo solo entiendo de libertad, para poder elegir, de respeto, para poder convivir, de lucha, con la finalidad de hacer nuestra existencia cada día más digna. Pero sobretodo de VIDA, para simplemente vivir y dejar vivir.

Así que, ¿cómo defender lo indefendible y tolerar lo intolerable?

LA CARRERA DE LOS INVESTIGADORES

2009-06-16T12:41:00.004+02:00

Parece que el compromiso del Gobierno de cambiar el actual modelo económico español, basado hasta ahora en el turismo y la construcción, dejando paso a la innovación para salir de la crisis, no ha caído en saco roto.

O por lo menos eso es lo que nos hace pensar el anteproyecto de ley que pretende compaginar la existencia de funcionarios, que hasta el momento monopolizan prácticamente toda la actividad científica, y la de contratados, que a partir de ahora serán todos aquellos investigadores que trabajen en centros públicos de investigación, que no sean universidades.

A pesar de que esta futura ley ya cuenta con detractores que apuntan hacia la perpetuación de la precariedad e inestabilidad laboral y se quejan de la excesiva duración de la carrera (12 años) hasta que se llega a un contrato estable, también cuenta con numerosas ventajas. Por ejemplo, regulariza y normativiza por primera vez la situación de los investigadores, a la vez que permite un sistema más dinámico sin llegar al modelo anglosajón, en el que como apuntaba hoy un artículo del diario El País,” el proyecto de las instituciones prima sobre el de las personas”.

Esperemos que esta nueva medida impulsada por el Gobierno, nos acerque a la desaparición de la figura del joven investigador calificado como “becario precario” y nos aleje de la tradicional fuga de cerebros que históricamente ha sufrido nuestro país.

ATRAPADOS EN AZUL

2009-06-09T13:35:00.003+02:00

Pensando en el resultado electoral de este fin de semana, me venía a la cabeza esa canción de Ismael Serrano titulada “Atrapados en azul”. Y es que parece ser que después de tantos años “atrapados en el gris” y de padecer las consecuencias de otros tantos, viviendo con la codicia que implicaba el estar “atrapados en azul” ni España ni el conjunto de Europa acaba por escarmentar.

Hay quien dice no equivocarse al asegurar, que el saber popular afirma que cada uno tiene únicamente aquello que merece. Si realmente esto fuera así, y aplicable a todos los ámbitos, podríamos pensar que la victoria de la derecha en las elecciones europeas, especialmente en nuestro país, y lo que ello comportará, no es otra cosa que el castigo por un elevado abstencionismo. Pero la verdad es que yo, me niego a creerlo.

Me niego a creer, que la UE no cuente con una ciudadanía madura capaz de ver el ejercicio del voto no solo como un derecho, sino como un deber ineludible. Me niego a creer, que los europeos no merezcamos gobiernos que aboguen por la justicia social, la igualdad de oportunidades o que hagan cuanto esté en su mano por contribuir a la construcción de un mundo cada día mejor.

Puede que mis palabras parezcan las de un/a escéptico/a o simplemente las de un soñador/a, pero por suerte la mayor grandeza de la democracia es que permite cambiar aquello que no nos gusta, y no creo que, al menos, ni la mía, ni las generaciones venideras merezcamos vivir en una Europa, ni mucho menos en un mundo, azul-grisáceo.

2009-06-09T13:34:00.001+02:00

7 DE JUNY

2009-05-28T17:45:00.008+02:00

No és noticia per ningú que la ciutadania percep el Parlament Europeu com quelcom llunyà. I qualsevol podria qualificar-me fins i tot de simplista, però crec que aquesta desvinculació de tot allò que Europa comporta per part dels ciutadans, és només conseqüència de la manca d’informació. Perquè jo ni puc, ni vull creure, que pugui haver-hi algú de sentiments progressistes que deixi les decisions que es prenen a nivell Europeu en mans de la dreta com a passat fins ara. Decisions, que si més no, afectaran a moltíssimes més persones de a les que afectarà una que es prengui a un ajuntament.

És per això que estic convençuda de la necessitat de convèncer de l’importància d’exercir el dret a vot el proper 7 de juny. Perquè només amb una majoria progressista, podrem apropar-nos a la construcció d’una Europa més justa, solidaria i tolerant, on la igualtat, basada en el respecte entre els seus membres, sigui el principal pilar.

No ens deixem emportar pel passotisme ni ens ancorem en l’imobilisme per por a fracassar. Canviem plegats el color d’Europa.

NOUS REPTES

2009-05-20T18:38:00.007+02:00

Nous reptes, aquest és el títol que he volgut donar al meu primer post rere el 5è Congrés de la JSC Vallès Occidental. Estem vivint un moment de canvis i renovació a la nostre organització, fet que només és símptoma de l’estat de bona salut de la Joventut Socialista a la nostre comarca.

El relleu polític que s’està portant a terme, denota que el projecte socialista continua il·lusionant als i les joves que tenen l’esperança i la voluntat de construir una societat millor, però també és cert que aquest ha de ser un projecte col·lectiu del qual quantes més persones hi prenguin partit més possibilitats d’èxit tindrà. No només pel que aquella mítica frase de “la unió fa la força” comporta, sinó perquè quants més hi siguem partícips, sense lloc a dubte, el nostre projecte serà més enriquidor,recollirà més sensibilitats, i en conseqüència serà un projecte de tots i per tots.

2009-05-20T18:37:00.000+02:00

MANIFEST DIA DE LA DONA TREBALLADORA

2009-03-08T22:21:00.013+01:00

Són moltes les accions reivindicatives dutes a terme al llarg de l’història que han donat lloc al moviment de dones i que les generacions presents desconeixem.

És per això que des de la Joventut Socialista de Catalunya, volem aprofitar la celebració del 8 de Març dia de la Dona Treballadora, per recordar, que tot i les contradiccions i manipulacions existents en relació als esdeveniments històrics referents a la festivitat abans esmentada, no s’ha d’oblidar que aquesta té com a origen indiscutible el moviment internacional de dones socialistes de finals del S.XIX, el qual tenia com a finalitat, promoure la lluita pel dret al vot femení, sense cap tipus de restricció basada en el nivell de riquesa, propietats o educació. Aquesta és la principal causa de que sigui una data que ha arribat fins els nostres temps com el Dia Internacional de la reivindicació de les conquestes femenines i de demanda de nous drets.

Des de la JSC volem reivindicar la necessitat de continuar lluitant dia a dia per una societat igualitària entre homes i dones, perquè encara és llarg el camí a recórrer en matèria d’igualtat tenint en compte que vivim en un món dissenyat pel triomf i la realització personal d’únicament la meitat de la població on les opcions per fer-ho queden reduïdes, sinó esgotades, en cas de néixer dona i perquè creiem que la igualtat de drets i deures per tots i totes, és una condició ineludible per aconseguir un món més just en el que poder conviure.

Ara més que mai necessitem que el somni pel que han lluitat i mort tantes dones es faci realitat, ara més que mai reclamem una societat amb una veritable igualtat d’oportunitats.

Vallès Occidental, 8 de Març

ENERO PONE A PRUEBA

2009-01-20T19:00:00.005+01:00

Como estudiante, en lo que la plenitud de la palabra implica, de la UAB, me encuentro en la famosa semana blanca. Semana, destinada a la preparación de los exámenes habitualmente llamados de la convocatoria de febrero, aunque este año para la mayoría de facultades, excluyendo a las que disfrutan de una prórroga debida a las pasadas ocupaciones contra el plan de Bolonia, se hayan adelantado unos días.

Sin duda se trata de una época de nerviosismo general, en la que el curso habitual de la vida estudiantil se paraliza dando paso a días de estudio, de reflexión acerca de temas imposibles de ser planteados en otras circunstancias, y cargados del estrés y a la vez de la liberación que supone compaginarlos con nuestros otros quehaceres. He de confesar que acostumbro a tener la sensación en estos días de que todo el planeta se ha detenido pendiente del periodo de evaluación en el que me encuentro, y es que incluso los grupos que se definen a ellos mismos como los más reivindicativos del panorama juvenil y estudiantil, acostumbran a enfundar sus espráis y rotuladores indelebles por estas fechas.

Pero lo cierto es que mientras jóvenes y no tan jóvenes tenemos la sensación de que todo se detiene al ser puestos a prueba para estar más cerca de alcanzar un sueño o bien de cumplir un requisito ineludible en la sociedad actual, el mundo ve como Israel retira a toda prisa sus tropas de Gaza antes de la llegada del que sea un posible Mesías, eso sí, esperando que no se cumpla el augurio de Chávez publicado hoy en el diario El País, en el que hacía referencia a (John F.)Kennedy, a Martin Luther King y Abraham Lincoln.

DE MAYOR, ZAPATERA

2008-12-23T00:45:00.007+01:00

Ayer el diario Público, volvía a hacerse eco, tras pasar ocho días, de los zapatazos que propinó un periodista iraquí al presidente de EEUU, George W. Bush al grito de “perro”. Aunque esta vez no lo hacía para detallar más lo sucedido, si no para informar de las 300.000 peticiones del modelo lanzado a Bush, que ha tenido el fabricante de zapatos en cuestión.

Sin duda, esta es una clara manifestación de la animadversión que despierta en muchos, el presidente estadounidense, que probablemente pase a la Historia por su decisión de invadir Irak.

Aunque para mí, la violencia no tiene cabida en ningún escenario, creo que la actuación del reportero no es otra cosa que la ejemplificación de la tradicional lucha entre Occidente, concretamente EEUU, y Oriente, para ser más exactos, el mundo musulmán, como sucede también por ejemplo en Palestina, en la que unos manejan armas de última generación y tienen de su lado al resto de países poderosos, llegando incluso a establecer las pautas comunes de lo que es ético, mientras los otros se defienden con piedras, cuando no a zapatazos.

No es nada elogiable el acto en sí. Soy más partidaria de otro tipo de zapatazos, menos literales, como el que dio nuestro presidente del Gobierno, José Luís Rodríguez ZAPATERO, con la retirada de las tropas de Irak. Aunque por otro lado es innegable que a pesar de que el periodista vaya a ser procesado y probablemente condenado por atacar a un jefe de Estado, ha pasado a ser, para los que la Casa Blanca probablemente calificaría como demasiados, un icono y un referente en la lucha por las libertades del pueblo iraquí y porque no decirlo, contra el imperialismo norteamericano.

BRUSSEL·LES

2008-12-10T17:21:00.009+01:00

Aquest passat dissabte dia 6 de desembre, 50 membres de la JSC, dels quals 12 érem de la Federació del Vallès Occidental, posarem rumb a Brussel·les amb la finalitat de passar el llarg cap de setmana a la capital Europea. Sense dubte, han estat uns dies de reflexió i convivència, en els que a més de realitzar la tradicional visita al Parlament Europeu, hem pogut gaudir de moments entranyables. Perquè no és la JSC a la fi, un espai per a tenir vivències i experiències inoblidables, que segurament mica en mica ens ajudaran a tots a créixer com a persones?

Demà, 1 de desembre

2008-11-30T21:09:00.002+01:00

Dia Internacional de lluita contra la SIDA

La SIDA, és una malaltia causada pel VIH (Virus d’Immunodeficiència Humana), que provoca l’immunodepressió de l’ésser humà de manera que qualsevol infecció oportunista, podria comportar la seva mort.

Segons les dades de l’Organització Mundial de la Salud, la epidèmia no està disminuint; l’increment va ser molt important en els anys 90 i ara sembla ser que es va enrelentint. En l’actualitat hi ha més de 33 milions de persones vivint amb VIH, entre elles 2 milions són nens, a l’hora que el passat any s’enregistraren 2’7 milions de nous infectats, dels quals 370.000 eren menors de 15 anys.

Des de la Joventut Socialista de Catalunya, creiem necessari aprofitar la celebració del dia 1 de desembre, dia Mundial de lluita contra la SIDA, per recordar que és només la prevenció i la informació, rebutjant a l’hora qualsevol tipus d’estigmatització dels afectats, l’única via possible per posar fre, a la que és fins al moment, la gran epidèmia del S.XXI.

Es per això ,que volem condemnar l’aberrant crítica a l’ús del preservatiu, en la que s’obvia, que avui per avui és l’única forma d’evitar el contagi en relacions de risc. També ens sentim amb el deure de reivindicar una major implicació explícita per part de les administracions, en la lluita contra l’especulació de les multinacionals farmacològiques, les quals s’aprofiten de la dependència crònica dels malats de SIDA als medicaments antiretrovirals.

Perquè creiem que un món millor és possible, no ens cansarem de dir que en front la SIDA i el sexe una única postura és possible, PROTEGEIX-TE!

Vallès Occidental, Desembre del 2008

El professional flexible

2008-11-26T19:44:00.009+01:00

Som la generació més preparada de l’Història espanyola? Sembla anecdòtic sentir a dir aquesta frase rere llegir les conclusions extretes de l’informe de l’ANECA (Agencia Nacional de Evaluación de la Calidad y Acreditación), que ha estat la fundació estatal encarregada de valorar a Espanya l’estudi realitzat, a diferents països europeus, de la situació educativa actual per a la posada en marxa del conegut popularment com a procés de Bolonya.

Rere aquest estudi sabem que Espanya juntament amb Itàlia, té els majors percentatges de titulats vivint a la llar paterna una vegada transcorreguts cinc anys de la finalització dels estudis universitaris, o també sabem que són els espanyols els graduats amb menor mobilitat internacional amb motius d’estudi de tots els països considerats, al igual que coneixem que de la mà dels txecs hi trobem al nostre país els llicenciats amb salaris més baixos.

És evident que gaudim d’un sistema educatiu impensable pels nostres avis o pares, però crec que també és evident que se’ns ha quedat curt per poder competir en el món globalitzat on volem desenvolupar la nostra tasca social i laboral.

Bolonya, procés que sorgeix de l’aparició d’un nou tipus de treballador el “professional flexible” al qual no només se li exigeix dels coneixements i destreses dels quals ha estat avaluat sinó que també se li demana saber desenvolupar-se en àmbits no necessariament relacionats amb el seu camp específic d’estudi, com la capacitat per fer-se entendre, la capacitat per a treballar en equip o la de rendir sota pressió, és una oportunitat única que no podem permetre’ns deixar escapar.

Tot i així són molts els dubtes els que es desperten davant tan ambiciós projecte.Com el de com assegurar un finançament públic, fet que ha encoratjat, als sectors opositors al pla, a qüestionar la futura independència de les universitats davant l’empresa privada, però el que està clar és que no ens podem quedar en l’immobilisme per por a fracassar, i que l’aplicació d’un nou pla educatiu no comporta majors riscs que els superats en passades reformes.

La introducció de canvis en el nostre sistema educatiu, ha d’aconseguir que aquest esdevingui un model més participatiu i de qualitat, que garanteixi el reconeixement dels títols oficials entre els diferents països europeus i que per tant en conseqüència faciliti la mobilitat dels estudiants, cosa que el nostre actual sistema no ha pogut fer fins ara.

És per això que crec que la nostra obligació com a joves i socialistes, que defensem la igualtat d’oportunitats i creiem en la educació com a un dels pilars bàsics de la nostre societat, és la de treballar per assegurar una universitat pública de major qualitat, no oblidant que si les coses es fan bé, estarem davant la major victòria educativa des de l’assoliment de l’educació universal al nostre país, i que probablement del que ara es decideixi dependrà el futur dels nostres fills i néts.

25 de Novembre

2008-11-25T21:09:00.001+01:00

2008-11-25T10:09:00.007+01:00

La Violència de Gènere avarca tots els actes mitjançant els quals es discrimina, ignora, someteix i subordina a les dones pel simple fet de ser-ho.
A Espanya moren cada any una mitja de 70 dones a mans de la seva parella o exparella.

Amb motiu de la celebració, el 25 de novembre del dia Internacional contra la Violència de Gènere, des de la Joventut Socialista de Catalunya, volem aprofitar per fer una crida a la condemna per part de la ciutadania, de qualsevol tipus de violència vers les dones.

Tenim la convicció de que el principal camí per acabar amb aquesta és la prevenció. Fet que inclou, per suposat, un canvi global en la forma de veure les relacions entre dones i homes.

És per això, que com a socialistes, creiem necessari que tots comencem per reeducar-nos i així convertir-nos en el model d’allò que volem construir, una societat basada en el principi d’igualtat, i en conseqüència una societat més justa. Perquè sabem que per poder conviure necessitem igualtats de deures i drets per tots i totes.

Vallès Occidental, Novembre del 2008

"El día que sea habitual encontrarnos con señores de la limpieza y señoras de mantenimiento el mundo habrá cambiado"

2008-10-30T19:40:00.005+01:00

De vez en cuando me gusta pararme a pensar acerca del gran privilegio del que disfruto simplemente por el hecho de haber nacido de forma fortuita en un lugar, momento y en general, en unas condiciones determinadas.

Pero después me pregunto si en realidad se trata de una situación dada simplemente al azar.

El hecho de que yo haya sido en este caso “la elegida” para vivir la vida que me ha tocado, obviamente sí (especialmente si nos fijamos en las causas biológicas), pero lo que también tengo muy claro es que las circunstancias con las que me he encontrado (tanto las buenas como las malas), llamémosle contexto, son fruto de la actuación de muchas personas que me han precedido.

En estas ocasiones de reflexión, me gusta recalcarme especialmente, que gozo de muchos privilegios como producto de la lucha de mucha otra gente a la que le tocó vivir antes que a mí, (que es muy probable que compartieran conmigo clase social o sexo, por ejemplo), junto con la de mis antepasados más recientes, que sin duda procuraron dejarme como legado, el poder tener una mejor vida de la que ellos pudieron disfrutar.

Son en estos momentos en los que me siento con la responsabilidad de hacer todo cuanto esté en mi mano por tratar de ofrecer a las generaciones venideras una herencia algo mejor de la que recibí yo, siguiendo así el curso de la lucha llevada a cabo por todas las personas de progreso que me han ido allanando el camino a lo largo de la historia.

Como he hecho referencia antes, creo que de vez en cuando es conveniente hacer esta reflexión y por ello la tengo, podríamos decir, casi por costumbre, la diferencia es que hoy la he ido haciendo mientras me dirigía a clase caminando por mi facultad, y mientras tropezaba con las señoras que cada mañana se encargan de la limpieza, y con los señores que lo hacen del mantenimiento, y en ese momento me he dado cuenta de que no es necesario ir en busca de grandes hazañas ni alzar demasiado la vista, porque por ejemplo contribuir a que en un día venidero no muy lejano sea algo común encontrarnos señores de la limpieza y señoras de mantenimiento, sería una forma clara a la vez que cercana de cambiar el mundo contribuyendo así a crear un magnífico legado.

RECONEIXAMENT TERAPÈUTIC

2008-10-16T00:01:00.005+02:00

Lluís Companys i Jover, fou el líder de ERC i president de la Generalitat de Catalunya des de 1934, i durant la Guerra Civil, fins que rere encapçalar el Govern català a l’exili va ser arrestat per la Gestapo i conseqüentment extraditat.

Un cop sota el mantell franquista, va ser jutjat i sentenciat, en una jornada de Consell de Guerra per un tribunal militar sumaríssim, sent un procés exempt de cap tipus de garanties.

Rere imputar-se-li el càrrec de rebel, va ser executat sense més dilacions al Castell de Montjuïc el 15 d’Octubre de 1940.

Ahir, rere 68 anys d’impunitat enfront un magnicidi que continua estant basat en un dictamen “legal”, José Montilla, actual president de la Generalitat, s’ha compromès, a aconseguir l’anul·lació del judici a Companys.

Esperem doncs, que un veritable reconeixement públic del crim comés, contribueixi per ajudar a desintoxicar les ànimes d’aquells, que la cruel pèrdua d'allò que més s'estimaven, la llibertat, s'emportà part important de les seves vides.